Entrevista a la caldenca Núria Oliva i Barceló

"L'escriptura per mi és un hobby i una forma d'evadir-me"

Per: Irene Gil Martinez

Nascuda a Barcelona i resident a Caldes d'Estrac des de l'any 2010, Núria Oliva i Barceló ha guanyat la Mostra Literària de Caldes d'Estrac i del Maresme en diverses ocasions. És diplomada en Turisme, llicenciada en Psicologia i graduada en Administració i Direcció d'Empreses, treballa gestionant recursos humans a una gran empresa.

Quan sorgeix el teu interès per l'escriptura?

Sempre m'ha agradat escriure, des de petita. Guanyava els concursos de Sant Jordi de l'escola, fins al punt que ja no suposava cap gràcia ni cap interès. Durant la meva vida he anat escrivint, mai de forma constant, però arran d'un taller d'escriptura creativa que vaig dur a terme a la Biblioteca de Caldes m'hi vaig posar una mica més. Des de llavors m'he anat presentant a diferents concursos, sempre amb relats curts o microrelats. N'he guanyat alguns com la Mostra Literària de Caldes i del Maresme, les Homilies d'Organyà o el Premi de Sant Gregori, entre altres. Quan guanyes un concurs és un reconeixement extern i això dona molta satisfacció.

Habitualment escric sobre dones, o sobre dones grans

Quin és el paper de l'escriptura a la teva vida?

L'escriptura per mi és un hobby i una forma d'evadir-me i posar sobre el paper temes sobre els quals em ve de gust escriure. Habitualment escric sobre dones, o sobre dones grans.

Per què?

Doncs no ho sé. Perquè m'inspira parlar de dones. Em costa molt fer un personatge masculí i imaginar-me el personatge masculí. M'és molt més fàcil imaginar-me un personatge femení. Tot i que recentment m'han dit que he guanyat un segon premi a Terol i allà un dels dos personatges de la història era masculí. Així que en aquest cas m'ha sortit bé. Sobre gent gran m'agrada escriure perquè penso que són els grans oblidats.

Com t'inspires?

Escric coses molt senzilles, molt simples. Sempre són relats curts, mai més de vint pàgines. Normalment, em quedo amb quatre o cinc, set, de vegades dotze, i l'estil és molt senzill. No faig una prosa lírica o poètica. Faig escrits amb llenguatge molt simple i molt àgils. Escric també de vegades sobre germanes, i sobre la meva germana.

Com és el procés de creació?

Depèn una mica, a vegades em ve una idea i començo a escriure. A vegades a partir d'una primera frase desenvolupo. I el que sempre faig és escriure i deixar-ho reposar mínim una o dues setmanes, per sortir una mica de context. El procés d'escriptura per mi és ràpid, el que més em costa és el procés de revisió i de retallar, perquè com més curt és l'escrit, més has de buscar les paraules, i menys et pots entretenir amb descripcions o relats de personatges molt farragosos. Amb microrelat sobretot has de buscar les paraules molt concretes. A l'última Mostra Literària del Maresme el màxim eren 140 caràcters, que és un tweet dels d'abans. Cada paraula ha de definir molt i això és complicat. M'ajudo amb el diccionari de sinònims i també m'ajuda el fet de llegir i haver llegit molt. De petita, cada tarda em llegia un llibre de 'Los Cinco' i els repetia, perquè no en tenia més. De l'Enid Blyton crec que me'ls he llegit tots i de 'Los Cinco' me'ls havia llegit deu o quinze vegades cada un.

Et planteges algun projecte més gros, escriure un llibre, per exemple?

No ho descarto. Tot i que és molt complicat que et publiquin un llibre, has de ser molt bo i no és el cas. Amb novel·la és més fàcil, tot i que tampoc ho és, però amb contes és molt més complicat. Hauria d'agafar tots els contes que tinc i publicar-ho jo. Això no ho descarto, el que si descarto és fer novel·la.