Miquel Casals publica la seva cinquena obra

Per: Irene Gil Martinez

Nascut l'any 1958 a Sant Andreu de Llavaneres, Miquel Casals Planas ha dedicat gran part de la seva vida al món financer: va treballar com a assessor financer i va ser regidor d'Economia i Hisenda a l'Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres, entre els anys 1987 i 1991. Fa aproximadament cinc anys, i a causa d'haver patit moving, la vida de Miquel Casals va canviar.

És la primera novel·la que publico amb edició tradicional

Quan vas començar a escriure?

Vaig patir un moving molt fort. Això em va provocar haver d'estar en tractament psiquiàtric i, de fet, encara hi estic. En aquell moment una de les meves teràpies era llegir i, un molt amic meu, el Carlos Sanz, que per desgràcia va morir, va dir que escrivia molt bé i que havia d'escriure la meva pròpia novel·la. En aquell moment jo escrivia contes i textos petits. No li vaig fer cas, però temps més tard, quan el Carlos va morir, vaig escriure la meva primera novel·la.

En els últims quatre anys has publicat cinc novel·les, déu-n'hi-do.

Sí, en total vaig començar a publicar l'any 2018, tot i que abans ja havia publicat un projecte de relats, subvencionat per l'Ajuntament de Llavaneres i per recaptar diners per Càritas.

Des del 2 de gener estic escrivint la que serà l'última novel·la d'aquesta trilogia, 'En las fauces del diablo'

Què t'inspira per escriure?

El meu objectiu a l'hora d'escriure és entretenir, però també aportar. Aportar coneixements i experiències. Mostro la meva visió del món actual i del futur. No són novel·les històriques, malgrat que en totes elles hi explico fets històrics. Són, tal com va dir una lectora sobre l'última novel·la, una metàfora distòpica. Estic segur que qui llegeixi les meves novel·les amb paciència es distreu i capta el missatge que jo vull traslladar.

Recentment, has publicat la teva última novel·la, 'Campanas que anuncian muerte'.

Sí, té la seva pròpia història. És la primera novel·la que publico amb edició tradicional. L'editorial aposta al 100% per mi. Les tres primeres les vaig haver d'autoeditar jo, la quarta va ser una coedició i aquesta última ha estat publicada amb edició tradicional, per Célebre Editorial. Aquesta novel·la en forma de manuscrit la vaig enviar també a un concurs a Madrid, sobre novel·la negra. I el que em va passar és que, quan ja havia signat la publicació del llibre amb l'editorial, em van trucar del concurs per dir-me que no havia guanyat, però que la meva novel·la havia estat triada entre deu novel·les recomanant que es publiqués.

Què vindrà després de 'Campanas que anuncian muerte'?

Des del 2 de gener estic escrivint la continuació i la que serà l'última novel·la d'aquesta trilogia. El títol és 'En las fauces del diablo'. En aquesta novel·la intervé la maçoneria i el satanisme, des de la seriositat. Pràcticament en totes les meves novel·les hi ha fets històrics que no són opinables. Són novel·les que, a part d'entretenir, poden aportar.

A la teva pàgina de Facebook expliques una anècdota: "En certa ocasió un editor em va dir el problema no és la teva novel·la, que és molt bona, el problema ets tu, que no ets conegut".

Això és completament cert. Va ser amb 'La carpeta roja', amb l'editorial Áltera. Em va trucar el director per dir-me que li havia cridat molt l'atenció. Em va voler explicar com funciona el món editorial i em va dir que muntés un "pollo" algun dia, fes el pi davant de la Moncloa, i em publicarien el llibre. M'ho va dir sense cap to despectiu. Jo escric perquè vull i perquè gaudeixo escrivint. És el lector qui dictamina si val la pena que continuï i, de moment, continuo.