Entrevista a la santvicentina Eva Sans

"Sóc dona, mare, cap d'estudis, amiga i, a part, sóc atleta, però no és la meva vida"

Per: Irene Gil Martinez

Després de fitxar pel Durango Kirol Taldea a finals del 2020 per competir en salt de llargada i triple salt, la santvicentina Eva Sans no para de sumar èxits al seu palmarès esportiu: al 2021 es va penjar al coll la medalla de bonze en llargada i triple al Campionat d'Espanya Individual i es va proclamar, juntament amb les seves companyes d'equip, sotscampiona d'Espanya de Clubs de Primera divisió. També es va endur la medalla de plata de 4x200 al Campionat d'Espanya Màster i va aconseguir l'or en llargada i la plata en triple al Campionat de Catalunya en pista coberta.

Quan comences en el món de l'atletisme?

Vaig començar de gran, amb més de quaranta anys. Vaig començar corrent. Primer deu minuts, després vint, després vull fer una cursa i així. Anava fent curses populars i llavors em vaig apuntar al Circuit Maresmenc de Cros i aquell any el vaig guanyar. Va ser aquí quan l'equip del Lleida d'atletisme es va posar en contacte amb mi i em van dir si volia córrer per ells. Em van fer la llicència i vaig començar a estar federada entre el 2017 i el 2018. Després d'això tot se'n va anar de mare!

També fas salt.

Si, fa tres anys vaig voler provar de saltar. La gent em deia que estava sonada, perquè sense tenir experiència, ni tècnica, i amb la meva edat... però jo ho volia provar, vaig fer uns dies de salt i em va agradar! Ara pràcticament només salto, corro poc.

La gent em deia que estava sonada, perquè sense tenir experiència, ni tècnica, i amb la meva edat...

Com és el teu dia a dia?

Ho he de combinar tot. Estic a un nivell semiprofessional d'atletisme, però tinc la meva feina. Sóc cap d'estudis d'un institut. He de combinar la feina de direcció, amb la feina de casa i les meves filles. Entreno com puc i quan puc i així vaig fent.

Acabaves el 2020 havent fitxat pel Durango Kirol Taldea i amb un entrenador nou, el Jordi Marco. Què tal aquest canvi?

Molt positiu. He fet marca a pista coberta, a aire lliure... En Jordi ve un cop a la setmana a Mataró i jo també intento baixar a Barcelona. Jo faig llargada, però sobretot triple salt i, com que és una prova tan tècnica, necessito fer molts exercicis específics i que em facin correccions. Quan només corria feia les meves sèries i ja està. Però ara necessito algú que m'estigui a sobre. En Jordi m'entrena des de fa un any i mig i ha estat en aquest temps quan he fet un salt qualitatiu molt gran.

Recentment, has participat en el Campionat d'Espanya Master Arona 2022.

Sí, ha anat molt bé. He quedat cinquena de llargada, tercera de triple, fent marca i mínima per al següent campionat d'Espanya. I vam treure un equip de relleus amb les del Durango i hem fet el rècord d'Espanya.

De fet, començaves el 2022 classificada per l'Europeu, proclamada campiona de Catalunya en 400 m i subcampiona de Catalunya en 200 m i triple salt. No pares.

La veritat és que no. He d'agrair molt a la directora del centre on treballo que em permet marxar a un Europeu a mig curs, que normalment no t'ho deixen fer quan ets mestra. I ella entén que això és important. Per això, la família ajuda, l'entorn i la feina també i quan una cosa et fa feliç és tot més fàcil. Sense obsessions, perquè no tinc vint anys. És un hobby a un nivell alt, però tinc els peus a terra. Soc dona, mare, cap d'estudis... i atleta, però no és la meva vida.

En Jordi m'entrena des de fa un any i mig i ha estat en aquest temps quan he fet un salt qualitatiu molt gran

Tots ens marquem objectius, i en el món de l'esport especialment. Quin és el teu?

M'agrada marcar-me objectius que depenen de mi. Per aquest any m'havia marcat arribar a nou metres i mig al triple i ho vaig aconseguir; quatre metros i vint a llargada... i l'any que ve, més!

A banda dels entrenaments físics, el factor mental influeix molt. Com ho treballes?

És el més complicat de tot. A mi no em fa mandra llevar-me d'hora per anar a entrenar o organitzar-me el dia i dinar a l'hora del pati. Però en moments com ara que anem sobresaturats, intento centrar-me molt en l'ara. Medito molt, perquè sóc una persona molt nerviosa i em dedico temps a parar cada dia.