Entrevista a Silvia Sant Funk

Dansa, acompanyament i intel·ligència corporal

Per: Irene Gil Martinez

La coach, facilitadora i docent Silvia Sant Funk ha participat recentment en el projecte Aprendre a fer una exposició, que duen a terme l'Escola Sagrada Família en col·laboració amb la Fundació Palau, i que clou amb la creació del projecte expositiu Petits grans artistes. La ballarina ha participat, juntament amb els artistes Carlos Bunga i Sylvie Bussières, en la realització de diverses sessions de treball per acostar l'art i els coneixements als infants.

A les meves alumnes se'ls hi movien coses emocionalment i jo em vaig adonar que no tenia les eines per gestionar això

Dedicada gran part de la seva vida professional a la dansa i la creació, amb trenta anys Sant Funk va decidir iniciar un canvi en el seu dia a dia: «Se'm va despertar una inquietud per fer les meves pròpies coses, per explicar el que hagués d'explicar, des de mi mateixa». Va ser en aquest moment quan, juntament amb dues joves ballarines i coreògrafes més van crear La Poderosa, un espai ubicat a Barcelona dedicat al treball amb la dansa, als assajos i a generar diferents contextos per la creació més hibrida, més contemporània i nous llenguatges del cos. Uns anys després, amb el naixement del seu segon fill, es va desvincular de La Poderosa i va començar a treballar d'una manera molt més independent.

En quin moment de la teva vida apareix el coaching?

El coaching apareix més o menys en aquest moment en què deixo La Poderosa. Jo m'havia mogut molt sempre en el terreny professional de la dansa, entre professionals. Després vaig començar a donar classes a gent amateur. Aquí vaig descobrir que donant les meves classes, que eren molt d'improvisació i de creació lliure, passaven coses. A les meves alumnes se'ls hi movien coses emocionalment i jo em vaig adonar que no tenia les eines per gestionar això. És a partir d'aquí que vaig començar a fer una formació de coaching i em va interessar molt tot l'àmbit de la PNL (Programació Neurolingüística). Després d'això, he començat a crear, he continuat en la meva línia, soc incapaç de repetir una fórmula.

Això és positiu.

Sí, és positiu, a la vegada que és una mica més lent. Perquè tu fas el teu propi procés de construir la teva versió de les coses. Però amb això estic, amb aquest treball que està entre la dansa i el creixement personal i la presa de consciència. On la part corporal sempre és el fil que ho vehicula tot.

Com és el teu dia a dia?

En el meu dia a dia combino projectes artístics dins d'escoles i instituts, que són projectes on puc estar tres mesos o cinc mesos. Ara s'està fent molta consciència de la importància que l'art formi part de l'educació d'una manera més plena.

També faig sessions de coaching personals i dono petites formacions de gestió emocional per a grups de persones, són facilitacions. El que faig són formacions en intel·ligència corporal.

Ara s'està fent molta consciència de la importància que l'art formi part de l'educació d'una manera més plena

Per a algú que no està familiaritzat amb el tema. Quina és la diferència entre un coach i un psicòleg?

No ens podem posar en el lloc d'un psicòleg perquè no tenim la formació d'un psicòleg. És veritat que avui en dia està de moda el coaching. És una versió molt pragmàtica de l'acompanyament a les persones i, en principi, està pensat com a què tu acompanyes a algú a aconseguir una fita determinada.

Cada cop més gent demanda aquest acompanyament?

Sí, ara hi ha moltíssima necessitat. Els joves, els infants, els adults, els mestres... hem acumulat molt d'estrès, hem perdut la confiança. Hi ha moltes manques i com que no tenim educació en gestió de les emocions, es nota molt aquest forat. I ara necessitem espai i temps.


CONTACTE:

https://silviasantfunk.com/ | info@silviasantfunk.com